Exposicions fotogràfiques del Festimatge 2023

PROPERAMENT

Les entrades a les exposicions i projeccions de curtmetratges són d’accés lliure.

Exposicions fotogràfiques del Festimatge 2022

AJUNTAMENT VELL

DEL 2 AL 24 D’ABRIL:

  • DE DILLUNS A DIVENDRES DE 10.00 A 14.00H ·
  • DE DIMARTS A DIVENDRES DE 17.00 A 21.30H.
  • DSSABTES, DIUMENGES I FESTIUS DE 11.00 A 14.00H I DE 17.00 A 21.30H.

DEL 25 D’ABRIL AL 26 DE JUNY:

  • DE DILLUNS A DIVENDRES DE 10.00 A 14.00H
  • DE DIMARTS A DISSABTE DE 18.00 A 21.00H.
  • DIUMENGES I FESTIUS DE 11.00 A 14.00H.

Masao Yamamoto: SMALL THINGS IN SILENCE

L’equip de la Galeria Valid Foto BCN té el plaer de presentar en el FESTIMATGE al consagrat fotògraf japonès Masao Yamamoto.

Format com a pintor, Yamamoto és fotògraf independent des de l’any 1975 i està considerat un dels fotògrafs més importants del panorama japonès. Les seves obres reflecteixen un cant a la natura i la poètica de les petites coses, una reflexió sobre el món que ens envolta i que, de vegades, mirem, però no veiem.

Aquesta exposició és una mostra antològica amb 64 peces, en la qual es realitza un recorregut per 30 anys de carrera i es pot gaudir de les seves obres més emblemàtiques, integrades en cinc grans grups “A Box of Ku” “Nakazora” “Kawa=Flow”, “Shizuka” i la més recent: “Bonsai”

Galeria Valid Foto BCN

Masao Yamamoto presenta un nou projecte que parteix de diverses obres dels seus treballs anteriors, un segell distintiu de la seva tasca des de les primeres exposicions. Mostra impressions en blanc i negre en un sol marc. Són escenes de naturalesa despoblada fetes al Japó.  El títol de la sèrie fa referència al viatge del present al futur, d’una situació concreta a allò desconegut que s’acosta.

Mentre que el seu treball anterior, petits gravats tenyits de te, transmetia matisos a la delicadesa del gravat com a objecte, aquest treball més nou i audaç té matisos incrustats a l’estructura pictòrica. Ja sigui una imatge gràfica inspirada en la Bauhaus amb cables elèctrics que s’estenen telescòpicament de lluny (1549) o una delicada cadena muntanyosa coberta de núvols, s’enfoca així als valors atemporals, continguts en l’apreciació de la bellesa del nostre entorn.

La seva formació com a pintor li va permetre desenvolupar el seu propi llenguatge visual, basat en agrupacions de petits detalls i moments. És la seva firma més contundent que emergeix a les seves fotografies més recents.

De totes les imatges que ha pres, cap no té una identitat en termes de títol; cada peça està numerada, però forma part d’una sèrie contínua. Com una comunitat, les imatges són independents entre si; però, alhora, parteixen d’un col·lectiu.

El treball de Masao Yamamoto s’exhibeix i s’inclou a moltes col·leccions públiques i privades a nivell nacional i internacional, inclòs el Museu de Belles Arts de Houston, TX;  el Museu d’Art de Santa Bàrbara, Santa Bàrbara, CA;  el Centre Internacional de Fotografia, Nova York, NY i la Col·lecció Sir Elton John.


SALA POLIVALENT FÀBRICA LLOBET

DEL 3 AL 24 D’ABRIL

  • DE DIMARTS A DIVENDRES DE 17.00H A 21.30H.
  • DISSABTES, DIUMENGES I FESTIUS D’11.00H A 14.00H. I DE 17.00H A 21.30H.

46 TROFEU TORRETES DE FOTOGRAFIA

Foto: Jozef DE FRAINE

En aquesta exposició es mostren les obres premiades en el 46è Trofeu Torretes de Fotografia, un trofeu que està considerat com un dels més prestigiosos d’Espanya. Enguany hi participen 268 fotògrafs de 41 països diferents, que han presentat 2.901 fotografies.

En aquesta 46a edició es manté la secció dedicada als Costums i Tradicions Catalanes en tots els seus aspectes, que es va incorporar fa sis anys amb la finalitat de donar a conèixer els nostres costums i tradicions, especialment als participants d’altres nacionalitats, a través del catàleg que s’edita per a ells al “Torretes”.

El Trofeu Torretes de Fotografia consta de quatre apartats: fotografies monocromes de temàtica lliure, fotografies en color de temàtica lliure, fotografies en color relacionades amb el mar en tots els seus aspectes, i fotografies en color sobre Costums i Tradicions Catalanes.


Catalunya Mirades Solidaries: LLIBERTATS PERDUDES

Foto: Tino Soriano

Una trentena de fotògrafs i prop de 60 representants de la societat civil uneixen les seves mirades en una obra conjunta en benefici de l’ONG Open Arms. La mostra de 58 fotografies pretén cridar l’atenció sobre la vulneració i el retrocés de drets fonamentals. Fotògrafs de reconegut prestigi i noves promeses han cedit imatges per a aquesta causa solidària. Són mirades de solidaritat, de denúncia, d’esperança, de tendresa o de voluntat de justícia expressades en diferents estils i procedències. Hi col·laboren, amb les seves reflexions i comentaris, destacats representants de la societat civil. Manuscrits d’una seixantena de persones vinculades al món de les arts, les ciències, la judicatura, el periodisme, el sindicalisme, l’empresa, la política, l’activisme, la solidaritat o l’ensenyament. Són textos de denúncia, expressions de desig o d’esperança, de vegades irònics i d’altres vegades més literaris o poètics. Acompanya cada imatge un comentari manuscrit. Una obra única on la paraula i la imatge s’uneixen i donen forma a un discurs propi.

Fotògrafs col·laboradors

Samuel Aranda, Lurdes R. Basolí, Estefania Bedmar, Albert Bertran, Jordi Borràs, Anna Bosch José Colón, Julio Carbó, Javier Corso, Pilar Cortés, Paola De Granet, Whitney Godoy, Laura Guerrero, Joan Guerrero, Ana Jiménez, Pedro Lajusticia, Kim Manresa, Francesc Melción, Lieya Ortega, Roberto Palomo, Elisenda Pons, Mai Saki, Txema Salvans, Carme Secanella, Vicenç Semper, Tino Soriano, Domènec Umbert, Maika Valencia, Ernesto Valverde, Roser Vilallonga.

El fons recaptat de la venda de les fotografies originals anirà a benefici de l’ONG Open Arms.

www.catalunyamiradessolidaries.cat


Alisa Sibirskaya: DEBUT

Les meves fotografies són un diari, no parlo de sirenes, centaures o criades de l’edat d’or holandesa, parlo de mi mateixa; tot el que apareix a les imatges són per a mi coses molt específiques. Però l’art és sorprenent, perquè és un codi universal que es pot desxifrar de mil maneres. No puc pretendre que la gent entengui la meva fotografia tal com la comprenc o la sento; una persona és lliure d’interpretar: tindrà associacions lligades precisament al seu “bagatge” personal (cultural, professional, social, emocional…). Una persona pot no experimentar res? És clar que sí. I està bé. No tinc cap objectiu de “colpejar” tothom. No intento transmetre res a ningú. Al mateix temps, per descomptat, estic contenta quan la gent reacciona i comparteix els seus pensaments amb mi. Això és valuós.

www.instagram.com/alisasibirskaya


Pierre Radisic: COSSOS CELESTES

Va ser després de revelar les pel·lícules d’una sessió amb una model, el cos de la qual estava esquitxat de pigues, quan els negatius em van aparèixer com a cels nocturns estrellats; la primera etapa del procés fotogràfic analògic em va semblar més rellevant que la impressió resultant.

Aleshores, em va venir la idea de crear un atles de les constel·lacions basat en el cos femení, per representar aquest univers macrocòsmic utilitzant aquesta entitat microcòsmica, el cos.

Em va fascinar, a més, que només el fet de connectar els punts creés una escriptura en el cos, una mena de tatuatge ‘natural’.

El concepte em va semblar tan obvi que, probablement, algú ja ho hauria fet…

Vaig mostrar les primeres imatges a William Ewing, llavors director del Musée de l’Elysée a Lausanne, qui, després d’una investigació, em confirmà que la meva idea era absolutament original i inèdita. Em va proposar el títol “Cossos celestes”, a més d’una exposició, si per casualitat aconseguia acabar el meu projecte… Van seguir uns anys d’exploració, una mena de viatge eròtic-còsmic a través del qual vaig poder reunir finalment les 89 constel·lacions.


Patxi Uriz: CAMINO KUMANO – JAPÓN

El Camí Kumano és considerat com una ruta sagrada relacionada amb el respecte cap a la naturalesa. Les fotografies d’aquesta mostra corresponen a la ruta Imperial o Nakahechi, la mateixa per la qual van transitar els emperadors japonesos fa mil anys. En l’última etapa del període Heian, es creia que la fi del món era qüestió de dies i els emperadors van començar a peregrinar a Kumano buscant la salvació i el renéixer al final del camí. Per a això, havien de venerar als tres grans temples del Kumano Kodo: Hongü, Hatayama i Nachi. Cadascun d’ells està relacionat amb un element natural, per la qual cosa estan enclavats en llocs de gran bellesa.

El Kumano Kodo és una ruta de peregrinació que només es pot realitzar a peu com a mesura de preservació. Caminar per aquesta ruta mil·lenària és endinsar-se en el cor espiritual del país nipó, al mateix temps que et submergeix de ple en la cultura tradicional japonesa. Cada vegada, més japonesos i estrangers recorren aquesta ruta a la recerca de les seves arrels espirituals i de l’estil de vida rural perdut a les modernes urbs del Japó.


Susana Blasco: FUGACES

És una sèrie de collages analògics realitzats amb fotografies trobades, reals, d’aspirants a models dels anys 50. Parlen del pas del temps, l’esborrat, l’oblit i la dona. És una invitació a la reflexió dels volubles cànons de bellesa, jugant amb la nostàlgia, però des d’una perspectiva contemporània. Un record del que va poder ser i no va ser, dels somnis truncats de glòria, del glamur expirat. Un homenatge a allò passatger, a allò breu, a allò efímer. Retrats intervinguts de dones oblidades, ara rescatades de la seva època per l’atzar. Estrelles a destemps.

_

Susana Blasco compta amb més 20 anys d’experiència com a dissenyadora gràfica, il·lustradora i collagista. Neix a Saragossa, però, des de fa 8 anys resideix, a Bilbao. Està especialment interessada en l’exploració de la memòria, el passat, els records, l’oblit i la dona, utilitzant molt sovint, com a material de partida, fotografies antigues que rescata de mercats ambulants i petits objectes trobats. Sent també una especial connexió amb la geometria, la fragmentació, la repetició, l’ordre compulsiu i una gamma cromàtica al voltant del blanc i l’ocre. Cada projecte és una excusa per experimentar i recrear-se en el procés.

ww.susanablasco.comwww.instagram.com/descalza


Toni Vila: PRYPIAT TXERNÒBIL, 2019

Gairebé tothom coneix la paraula Txernòbil, però poca gent coneix la paraula Prypiat.

TXERNÒBIL és el nom d’un poble (de 14.000 habitants al 1986 i actualment, 500) situat al nord d’Ucraïna, tocant a la frontera de Bielorússia i a 150 km al nord de la capital, Kíev; i, per desgràcia, donà nom a una central nuclear d’infaust record.

PRYPIAT és el nom d’un riu (afluent del Dnièper, a la regió de Políssia) que corre tocant a la central i la refrigerava; a la vegada, va donar nom a una ciutat de 50.000 habitants. Fou fundada el 4 de febrer de 1970 i evacuada 36 hores després del dissabte 26 d’abril de 1986, com a conseqüència de l’explosió del reactor N4 de la central nuclear de Txernòbil. Les restes de la ciutat de Prypiat, a 1,5 km de la central, continuen contaminades i buides.


Ana María Robles: NILO BLANCO

Aquesta fotògrafa argentina, especialitzada en fotografia etnogràfica de zones remotes del món, ens presenta una mostra sobre la vida dels “Mundari”, pastors nòmades del Nil. Aquest poble habita al Sudan del Sud, el país més jove del món, però també uns dels més pobres i que pateix una terrible guerra.

Ana María Robles ens endinsa en la vida d’aquest remot poble, que gira al voltant de les vaques Ankole, animals sagrats, intermediaris entre els Mundari i els seus deus. Són el seu medi de vida, la seva posició social i la dot per formar una família depèn d’aquestes vaques.

Aquesta tribu sobreviu amb la seva cultura mil·lenària, en transició cap a una cultura més sedentària i occidentalitzada.

www.anaroblesphotos.com


Joaquim Melero: A PIEL

A Piel” és una al·legoria de la feminitat en tota la seva esplendor. Un intent de capturar la bellesa efímera de la puresa, de la fragilitat i de la “perfecció imperfecta”, única i inquietant, del cos femení.

En cadascuna d’aquestes composicions, gairebé poètiques, de vegades surrealistes, l’autor expressa els seus sentiments i inquietuds, i, ajudat per la llum i el tractament de la imatge, intenta representar la seva admiració cap a la dona com a font de vida, la terra de la nostra existència.

A Piel” és un projecte en curs, personal, íntim, que trenca amb les regles establertes, no segueix patrons i va sofrint canvis, segons va madurant, de la mateixa manera que ho fan les nostres vides. Està format per col·leccions d’imatges amb significat propi i individual.

Joaquim Melero treballa d’una manera pausada, sempre en analògic, en el seu propi laboratori. En aquestes sèries, podrem observar diferents tipus de positivat creativa de la imatge, fent aquestes composicions úniques i irrepetibles.

En aquest projecte, la mecanització no hi té cabuda, tot es realitza de manera artesanal: la captura, el revelat i el positivat de la imatge. La transformació de l’escala de grisos és fruit del compromís amb el procés químic i plàstic de la imatge, cobrant un paral·lelisme essencial que fa que obra i autor evolucionin junts.


Ugo Mellone: EL CONFLICTE ENTRE L’HOME I LA NATURA AL DESERT DEL SÀHARA

Les zones àrides són les grans oblidades dins del món de la conservació. La majoria de persones consideren que el desert tan sols és una superfície infinita coberta de dunes de sorra, ignorant que aquestes regions presenten una biodiversitat molt important. Com que són considerades zones poc atractives i aparentment inertes, atrauen molt poc finançament i esforços per a la seva conservació. Això és així tot i que formen el 17% de la superfície terrestre i allotgen el 25% de tots els animals vertebrats del planeta.

Una investigació recent, dedicada a grans mamífers saharians, ha mostrat que en les últimes dècades, el 90% d’aquestes espècies s’ha extingit o ha reduït la seva àrea de distribució.

La caça realitzada des de cotxes tot terreny és el principal responsable d’aquesta tragèdia. La falta d’interès científic i de fons econòmics es veu reflectit per l’absència de fotografies de qualitat.

El meu objectiu era produir una sèrie de fotografies que incloguessin algunes de les espècies saharianes més emblemàtiques, mostrant també les seves amenaces (furtivisme, destrucció de l’hàbitat) i les iniciatives de conservació (investigació, cria en captivitat) que s’estan duent a terme. Vaig treballar tant amb foto trampeig com amb teleobjectius.

Aquesta sèrie original de fotos de fauna sahariana vol augmentar la conscienciació sobre la desapercebuda biodiversitat d’aquests ecosistemes i les amenaces a les quals s’enfronten, facilitant als conservacionistes una millor cobertura mediàtica. El meu treball es va desenvolupar especialment en el Sud del Marroc, en col·laboració amb l’associació Harmusch, un grup de biòlegs especialitzat en la fauna del desert.


Vicki Planas: UN PASSEIG ENTRE ARROSSARS

L’exposició recull fotografies realitzades als extensos camps conreats d’arròs, ubicats entre el límit sud de la República Popular Xina i el nord de Vietnam. Els pagesos d’aquesta zona conreen l’arròs en terrasses. Els orígens d’aquesta cultura de cultius es remunten al segle XVIII.

El treking en ruta escollit per dur a terme les fotografies em va permetre, en el transcurs del camí “entre arrossars“, gaudir amb intensitat tant dels espectaculars paisatges com de la seva gent. Les terrasses d’arròs estan assentades als vessants de les muntanyes i semblen grans cadenes o cintes que s’enrotllen des del peu fins al cim del turó.

Durant la travessia, es camina per senders i camins rurals que connecten els diferents poblets escampats al llarg de les vessants de les muntanyes i que, per descomptat, estan envoltats d’arrossars.

Sovint es poden veure estampes rurals: camperols de diferents ètnies, alguns treballant als camps. Un cop acabada la jornada laboral, un grup de dones de l’ètnia H’mong es reuneix per conversar i beure, per descomptat, licor d’arròs. Nois que s’encarreguen de tenir cura dels bous d’aigua de la família. Nens jugant, molts d’ells carregant a l’esquena als germans petits. Gent fent feina, descansant, passejant com en Cong Chen (el mestre) o tornant a casa com la Xiao, gent autòctona, anat i venint pels camins.

Seguint la ruta, continuem pujant i baixant per les muntanyes, gairebé sempre acompanyats de personatges singulars que es desviuen per ensenyar-nos la seva peculiar manera de viure. En arribar al cim, podem veure tota l’extensió dels camps als nostres peus, tot dominat per un verd intens que ho cobreix tot. La vista se’ns perd resseguint les línies i corbes que formen els sembrats. Els paisatges són extraordinaris.

El recorregut arriba al final. S’entreveu el petit poble de Jinzhu Zhuang, assentat entre camps d’arròs. Ens acomiada, amagat entre núvols o boires… difícil de distingir.


Marc Ávila Català: HOMO ET NATURA

La llum solar penetra en les últimes partícules volatilitzades de mercuri.
El residu és una taca que s’estén i corroeix indòmit el terreny, fins a arribar a la nuesa del cos, on a poc a poc, es va esborrant tot signe d’identitat en el rostre. Sorgeix de l’oblit una necessitat arqueològica de retrobar inscrit, en les geografies òssies, un camí que desxifri un gran continent de memòria.

Homo et Natura és una sèrie fotogràfica que neix d’un malestar. Un malestar sorgit dels reactors fumejants que han condicionat el paisatge platejat i hostil de la meva infància. Cada any, l’escola organitzava un simulacre. Com si patíssim un bombardeig, sonaven a la llunyania unes sirenes. Un hipotètic núvol tòxic, produït per la planta química de la localitat veïna s’apropava.

Des d’aquest record, dins les imatges, sobreviu un individu anònim que prova d’orientar-se davant d’un escenari industrialment deshumanitzat. Una escissió entre ésser humà i naturalesa, des d’on es vol qüestionar la noció de progrés inscrita a les societats industrialment avançades.

La matèria concentrada en les fotografies és el mateix residu generat en el laboratori per a l’obtenció d’aquestes. La presència del residu fa que el mitjà fotogràfic es torni inestable per un constant procés de contaminació; vaticinant així, la desaparició total del paisatge i individu.


Xavier Rigola: CARES

“CARES” és un treball purament lúdic. Ha sorgit en el decurs del temps com a fruit de l’observació d’allò que m’envolta quotidianament, sigui un menjar, una casa o un objecte inanimat; en qualsevol cosa, cerco les cares que hi són amagades.

Algunes d’elles han nascut, espontàniament, al meu pas i d’altres, amb una mica d’ajuda; mai han estat premeditades ni preparades. A la vegada, he cercat no perdre el joc d’interacció entre l’objecte i jo mateix pel fet de fer aparèixer les cares. Ara, desitjo que elles interaccionin també amb vosaltres i gaudiu una mica amb el joc de les… CARES.

www.instagram.com/xrtfotos


Kris Ubach: HABITATS

hàbitat 


1 m. [GG] Localització territorial de la població humana. 
2 m. [EG] [LC] Medi en què ordinàriament viu una planta o un animal.

Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans.

¿Quantes hores de la nostra vida les passem al nostre lloc de treball? Vuit? Deu? Dotze? Setze? Potser la feina és un estil de vida, un lligam o una benedicció a la qual hi estem vinculats els 365 dies de l’any. I ens agradi o no, inexorablement, acabem formant part del nostre lloc de treball. Pertanyem a l’oficina, a la guingueta, a l’escenari, al paisatge, a la fàbrica… En són els nostres hàbitats.

Aquesta exposició és el resultat de més de 15 anys voltant pel món. Els protagonistes d’aquests retrats varen ser trobats (per sort, per casualitat i sense buscar-ho) en els seus hàbitats diaris. Res està preparat, res és fictici. Només es tracta de persones que van aturar les seves tasques per uns minuts i van mirar a càmera.

www.krisubach.photo


Joan Mimó: SIMPLEMENT PARIS

París és una de les ciutats més fotografiades del món. Aquesta circumstància, l’he tinguda en compte a l’hora d’escollir perspectives i enquadraments, amb l’objectiu de ressaltar el dinamisme d’un paisatge urbà estàtic, sempre des del meu punt de vista personal i pictòric.

Espero que aquesta mostra de treballs us porti records a tots aquells que ja hi heu estat; i, a aquells que no, que us serveixi per animar-vos a conèixer-la.


Richard Le Manz: HÁBITAT.

En poc més d’un segle, l’automòbil ha revolucionat la nostra forma de vida, modelat les ciutats, les pràctiques laborals, l’economia, l’oci, la cultura, la vida social i el medi ambient de manera radical i perillosa.

“Hàbitat” explora la idea que ja va deixar aflorar Andy Warhol en 1963 en la seva sèrie “Car Crash”. Potser, un element tan estimat, benvolgut i idealitzat com l’automòbil fos una mala idea o un parany mortal per a l’usuari, com proposava Warhol, i, potser, també ho sigui per a la humanitat en el seu conjunt, ateses les emissions contaminants que produeix.

En els moments actuals, en els quals s’albira un final d’etapa en relació amb la mobilitat impulsada amb combustibles fòssils, “Hàbitat” busca aflorar la contradicció i el contrast entre les belles formes amb superfícies polides i brillants dels elements interns del motor d’explosió, amb el flux incessant, a través d’ells, d’elements verinosos i nocius per al planeta.

L’enginyer va dissenyar aquests elements per resoldre un problema amb una utilitat clara: la transformació en moviment de l’energia acumulada en els combustibles fòssils. Per contra, “Hàbitat” allibera aquests elements del seu significat, de la seva utilitat, convertint-los en elements d’intenció i comunicació.


Carmen Conde (1961-2021): FOTOGRAFIA INTEL•LIGENT

Foto-Film Calella ha programat aquesta exposició en reconeixement al treball fotogràfic de la Carmen Conde, sòcia i amiga que ens ha deixat prematurament

Aquesta selecció fotogràfica de la Carmen Conde va molt més enllà de les acurades imatges de competició a les quals ens tenia acostumats. La seva visió fotogràfica té un punt de percepció que s’allunya de la foto preparada i d’estudi. Sens dubte, mostra tota la seva força quan surt a l’aire lliure i observa els entorns, descobrint-nos imatges agosarades amb un segell ben personal. Fa aparèixer el color i les ombres com a instruments protagonistes. Sap mantenir-se valenta en els enquadraments i, alhora, utilitza les línies i els ambients com a teló de fons o paisatges simbòlics i conceptuals. Aquesta mostra de la seva feina ens dibuixa una obra molt més fresca, intuïtiva i perfeccionista de la fotògrafa que hi havia al darrere de la càmera i que ens ha estat robada en plena maduresa artística i creativa.

JMColomer Mir (FFC)


Jordi Egea: EL PAISATGE NEIX QUAN COMMOU ELS SENTITS

L’etapa digital va suposar un parèntesi important i durador en el meu treball. Durant molt de temps, em vaig perdre davant del nou discurs tecnològic i vaig iniciar un llarg aprenentatge fins a trobar, de nou, el camí iniciat anteriorment en el retrat, encara que amb eines diferents. En la nova etapa digital, el Sistema de Zones continua present per articular un blanc i negre ric en matisos. I, si en el retrat buscava la complicitat en la mirada, en la fotografia de natura vaig trobar l’emoció en una nova tècnica de filtres de densitat neutra per la llarga exposició, evolucionant cada vegada més cap a un discurs estètic minimalista.

Amb la fotografia de paisatge desitjo convulsionar el moviment i la calma. Configurar un espai d’elements contraposats, el dinamisme dels núvols en moviment, la sedositat de l’aigua i elements minimalistes protagonistes d’un impacte visual. Desitjo mostrar elements que sedueixin i que construeixin una geometria personal. Per aquestes raons, treballo els paisatges amb filtres de densitat neutra. No busco la fidelitat objectiva, prefereixo construir i transmetre la meva realitat subjectiva. Vivim en una realitat de color, transformar aquesta realitat en imatges en blanc i negre és el que més m’allunya d’aquesta objectivitat i em permet construir un discurs estètic diferent, personal i creatiu.

La fotografia de llarga exposició configura un diàleg reposat amb l’entorn, que t’abraça i et submergeix pausadament, en un univers de llums i ombres. Aquesta simbiosi de llums i ombres configura el meu repte fotogràfic personal, gairebé un procés dialèctic per trobar quan i on la màgia apareix.


Jesus Coll: XPRESSIONS

Les persones que apareixen a les fotografies realitzen les accions representades de forma voluntària amb l’acord previ dels participants. La intenció de l’autor és crear imatges que, fins a cert punt, puguin ser xocants, però estèticament atractives, desplegant una narració descriptiva i una tècnica depurada. En cap cas, és la intenció de l’autor ofendre, fomentar o lloar a aquells que sotmeten, menyspreen, maltracten o imparteixen qualsevol tipus de dany o injustícia a altres éssers vius.


Joan Pla: SUITE BARCELONA. PASSEJANT PER LA CIUTAT

S’han realitzat molts llibres de fotografia sobre Barcelona, i alguns d’ells memorables com els de Xavier Miserachs, Catalá Roca, Joan Colom o Leopoldo Pomés; però, gairebé tots, se situen en l’època dels anys 50/60. Estudiant-los amb deteniment, m’ha semblat una bona idea actualitzar la imatge de la nostra ciutat, a través de fotografies preses entre 2010 i 2016, deixant ben clar que aquest treball no comporta cap afany d’emulació d’aquests grans fotògrafs; desafiament del qual, amb tota seguretat, seria jo el que sortiria perdedor.

El que m’ha motivat realment és el fet de poder deixar constància gràfica dels canvis soferts per la ciutat de Barcelona en el decurs d’aquests 60 anys. Mare meva, qui l’ha vist i qui la veu!

Un llibre de fotografia sobre Barcelona, fet sense convencionalismes ni preconceptes, és llarg i laboriós de realitzar. Requereix vagabundejar molt pels seus carrers, mirant sempre per, de tant en tant, veure-hi alguna cosa. Obtenir captures fotogràfiques significa estar al lloc adequat en el moment oportú. En la meva veterana joventut, m’he estrenat com a retratista urbà; però, ja se sap, a la meva edat qualsevol desig és una urgència. No he creat ni inventat res: totes les imatges ja hi eren allà. M’he limitat a veure-les, capturar-les i “portar-me-les a casa”; i, a mesura que anava caminant per Barcelona, anaven passant per la meva memòria tots els llocs entranyables que ja no existeixen: Mira, aquí estava “El Glaciar” i aquí el “Oro del Rhin”…! Te’n recordes de “La Lluna”?

Tots aquests records formen part d’un passat que es va allunyant. Cada sortida per obtenir les imatges em traslladava a èpoques llunyanes, perdudes, esborrades de la vida actual, i tornava a casa amb una certa tristesa, ple de nostàlgia i una miqueta melancòlic…


Institut Euclides: FUSIONS – FOTOGRAMES

Fusions

Hi ha moltes maneres de plasmar una idea a través d’allò visual, de l’escriptura o de la música, i, en aquest exercici, fusionant les imatges amb els conceptes musicals d’un àlbum discogràfic o amb els escrits mitjançant les paraules d’un llibre, es fa un exercici de combinació d’ambdós elements.

Fusions és un projecte de fotografia realitzat per l’alumnat de 2n de Batxillerat d’Arts en el marc de la matèria de Cultura Audiovisual, que busca fer una fusió o síntesi entre una portada d’un llibre o un vinil inspirats en el “bookface” o “sleeveface”.

Fotogrames

En aquesta proposta, l’alumnat de 1r de Batxillerat d’Arts ha experimentat amb els fotogrames, que són un procediment que permet obtenir fotografies sense la utilització d’una càmera.

A partir de la realització d’esbossos previs, es van dissenyar les diverses composicions gràfiques que, en el laboratori fotogràfic les aconseguiria l’atzar, la possibilitat de treballar a partir d’objectes o les gradacions de la llum.

En aquestes fotografies, s’ha materialitzat la possibilitat de generació de composicions a partir de la unió d’elements dispars amb la llum.

VISITES GUIADES

A LA FÀBRICA LLOBET I AJUNTAMENT VELL

Tal i com ja es va fer l’any passat, i donat que van tenir molt bon acollida, s’han organitzat visites guiades a les exposicions de fotografia.

Les visites es faran a la Fàbrica Llobet-Guri, on es troben 23 exposicions, i aniran a càrrec de Guillem Torné, professor en Belles Arts. Tindran lloc els diumenges 13, 20 i 27 d’abril a les 12:00 hores i a les 18:00 hores.
Cal fer reserva prèvia • INSCRIPCIONS: QUIM 646 65 35 02


EN DIVERSOS COMERÇOS DE CALELLA

DEL 2 al 24 D’ABRIL

LA LLIGA AL CARRER – 48ena LLIGA SOCIAL DE FOTOGRAFIA DE FOTO-FILM CALELLA 2020/2021

Foto: Francisco Escarmena.

La del Festimatge no seria una exposició completa si faltessin imatges representatives dels socis de la nostra entitat. Foto-Film Calella, a part d’organitzar activitats fotogràfiques i de cinema, també té aficionats que, mes a mes, d’octubre a maig, participen amb una de les seves obres a la Lliga Fotogràfica, competició social creada per mantenir viu l’esperit creatiu i de superació de l’apartat fotogràfic de l’entitat. La mostra que presentem no és una exposició pensada i treballada sobre una temàtica
concreta, sinó una proposta espontània amb el rerefons de la Lliga. No cal buscar-hi cap reflexió, es tracta solament d’intentar allò encara més difícil: la connexió individual entre autor i espectador.

Esperem veure’ns als diferents aparadors de la ciutat.

LLISTA AUTORS DE LA LLIGA 2020-2021

Miquel Alcaraz – Joan Maria Arenaza – Quim Botey – David Bou – Joan Buch – Josep Lluis Escudero – Josep Maria Colomer – Francisco Escarmena – Josep Lluís Fillat – Xavier García – Robert Lluís – Jordi López – Toni López – Glòria Masferrer – Marçal Mora – Albert Puche – Rossend Ribas – Xavier Rigola – David Rigau – Francisco Rojas – Maria Simonova – Xavier Salicrú – Toni Santarén – Quicu Gavara – Pedro J. Egbi – Josep Maria Saurí – Alfred Lieury – Eleonora Andriyanova

Relació de comerços de la campanya Festival Festimatge

  • 1 Viatges Startour – Jovara 54-56
  • 2 Perfumeria Xaloc – Església, 119
  • 3 Porti – Església, 136
  • 4 Regals Marina – Església, 156
  • 5 MiFarma Online – c/ Església, 134
  • 6 Can Nogué – Sant Antoni, 56
  • 7 2spais – Amadeu, 103
  • 8 Los Extremeños – Església, 129
  • 9 Cinc Sentits – c/ Amadeu, 98
  • 10 Papereria Roger – Amadeu, 7
  • 11 Intersport Marquès – Església, 179
  • 12 Aromes – Església, 141
  • 13 Xoc l’esport – Església, 312
  • 14 Llibreria La Llopa – Sant Joan, 62
  • 15 Papereria Nogueras – Amadeu, 64
  • 16 Belles Arts i Manualitats Àngels – Amadeu, 38
  • 17 Renard – Església, 180-182
  • 18 Optimus Ferreteria Gallart – c/ San Joan, 48
  • 19 Electrosol – Sant Pere, 101
  • 20 Pastisseria Sauleda – Sant Joan 61
  • 21 Floristeria Jardí – Jovara, 315
  • 22 Perruqueria Salvi – Sant Pere, 24
  • 23 Joieria Mediterrània – Església, 127
  • 24 Ecovianda – Sant Antoni, 33
  • 25 Carnisseria Montse Moragas,33 · Amadeu, 57
  • 26 Fem Salat – Bruguera, 74
  • 27 Italy Coffee Calella – c/ Església, 164
  • 28 Joguines La Esmeralda – Bruguera, 118
  • 29 Fotos Nuyen – c/ Balmes, 50
  • 30 Tall – Romani, 29
  • 31 Serhs Serveis Gestiona – c/ Església, 343
  • 32 Linia Viva – Esglesia, nº 57
  • 33 DT Detalles – c/ Església, 256
  • 34 Pastisseria J Ramirez – c/ Sant Isidre, 29
  • 35 Origen & beauty – c/ Sant Joan, 55
  • 36 Dolceria Carmela – c/ Indústria, 89