FES-HO EN CATALÀ

Presidenta de Cinema·Rescat

Arran de la polèmica encetada amb el debat de la Llei del cinema a Catalunya, diversos sectors de la cultura i de la indústria s’han posicionat envers el punt que inclou la norma que el cinema es pugui veure també en català.

La política de doblar el cinema en català es va iniciar durant la Segona República, frec a frec en el temps amb l’arribada del cinema sonor. La intenció del conseller de Cultura de la Generalitat republicana, Ventura Gassol, era la de normalitzar l’ús del català en tots els àmbits de la cultura. I el cinema sonor era un element que podia contribuir a aquesta normalització.

Amb la instauració del nou règim franquista, la intenció del doblatge imposat a tots els films era una altra: unificar la llengua que, com altres coses de l’Estat espanyol, passarien a ser uniformes i monolítiques i, pel que fa a Catalunya, l’objectiu d’anorrear la pròpia llengua, tret d’identitat indiscutible d’un país.

Aquesta atípica situació pel que fa a l’ús de la llengua del que es veu als cinemes a l’Estat espanyol, a Catalunya pren tocs surrealistes. Com pot ser que en el propi país no es pugui anar al cinema a veure un film en català? Per què no ho puc fer en català?

A Catalunya hi ha ara un bon planter de novells realitzadors que comencen a fer del català la llengua dels seus films, que necessiten que tinguin una bona difusió, com més extensa millor. Si els festivals de cinema on van a concursar aquests curts hi hagués un premi específic per al ‘millor film en català’, seria una sàvia decisió. I El FESTIMATGE des de la seva primera edició ho va intuir i ho va encertar.

M. Encarnació Soler

Presidenta de Cinema·Rescat

Membre de l’Acadèmia del Cinema Català